L’idea de viatjara a Acre, és trovar-nos amb el poble de Xapuri, una humil villa construida a base de cases de fusta, testimoni del naixement d’una de les lluites més importants per la conservació de l’Amazones i dels seus pobles…
Javier Moro ens acompanya durant tota la travessia de l’Amazones amb el seu llibre “Senderos de libertad” explicant-nos la historia que molts no volen recordar, aquells que intenten enterrar la memoria i la lluita d’un poble que va denfensar la dignitat dels treballadors de la seringa (exctractors de latex), treballadors de la floresta que es van unir amb les lluites ancestrals dels indigenes per la conservació de l’Amazones i dels seus pobles…
Des de Rio Branco agafem un autobús que en quatre hores ens aproparà a Xapuri, poble on també va neixer i va ser assessinat Chico Mendes, líder serenguista que els anys 80 va aconseguir sensivilitzar a la pobació mundial del gran problema de la deforestació de la selva i a la vegada va projectar internacionalment la lluita per la conservació del medi ambient i la defensa per la dignitat dels pobles de l’Amazones. De camí cap a Xapurí la realitat es presenta amb grans extensions de camps per ramats de vaques… Camps que van ser arrassat’s, cremats i desforestats per latifundistes, obligant a families senceres de serengueiros a emigrar a les faveles de Rio Branco… Amb la lluita que Chico Mendes va liderar, es va conseguir que bastantes zones serengueiras fossin reconegudes i protegides com a reservas extravistes, el seu amor per la terra el va portar a un lluita assumint totes les seves conseqüencies, sent concient de contra qui lluitava, en més d’un momento va predir el seu asssessinat… Poc abans de que els caciques latifundistas decidissin acabar amb la seva vida, el dia 6 de desembre de 1988 Chico va participar en un seminari sobre l’Amazonia en el que va pronunciar un recordat discurs en el que va acabar dient: “No quiero flores en mi tumba porque sé que irán a arrancarlas a la selva. Sólo quiero que mi muerte sirva para acabar con la impunidad de los matones que cuentan con la protección de la policía de Acre y que desde 1975 han matado en la zona rural a más de 50 personas como yo, líderes seringueiros empeñados en salvar la selva amazónica y en demostrar que el progreso sin destrucción es posible”.
Finalment arribem a Xapuri, on visitem la fundació en record d’en Chico, i la casa dels serengueiros, on ens ensenyen com es recolectava la seringa, quina era la vida de la foresta i un recull de vivencies, homenatges i records de la lluita dels treballadors de la seringa i d’en Chico Mendes. Finalment visitem el que va ser la casa on vivía en Chico Mendes i la seva familia. Una humil vivenda de fusta amb lo just i nesesari per viure, en la que encara s’hi conservaven llibres de sindicalisme rural, conservació de la floresta… En una de les parets de la casa, ens ensenyen unes taques de sang esquitxada per l’impacte de la bala assesina que acabà amb la vida d’en Chico Mendes el 22 de desembre de 1988…
Amazona libre! Chico Mendes vive!
No hay comentarios:
Publicar un comentario